CATALANS: CATALUNYA! | |||||||||||||||||
RAMÓN SERRANO SÚÑER | |||||||||||||||||
que va iniciar el 1984 la reclamació per restituir el nom del carrer de Miravet a Gandesa | |||||||||||||||||
|
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Pitgeu sempre el boto d'actualitzar per poder veure les novetats.
CATALANS: CATALUNYA!
Informació sobre el criminal de guerra nazi
RAMÓN SERRANO SÚÑER
web en memòria i homenatge a Enric Borràs i Cubells,
que va iniciar el 1984 la reclamació per restituir el nom del carrer de Miravet a Gandesa
@ 2003 Xavier Borràs Calvo, catalunya@catalans.cc borras.cc
ARTICLES
LA MORT DE SERRANO SÚÑER, un criminal de guerra
1 de setembre de 2003
Aquest criminal de guerra també ha mort al llit, com Franco, just pocs dies abans de fer 102 anys.
Aquest web es mantindrà in eternum per a oprobi dels criminals i en homenatge permanent a Enric Borràs Cubells, que va iniciar una campanya de recuperació de la memòria històrica que, de mica en mica, dóna els seus fruits.REACCIONS ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ
2 de setembre de 2003* Podeu llegir el comunicat de la Comissió de la Dignitat aquí. * Un article de Xavier Borràs a Bandera Negra. * Un article de Javier Tusell a El País. * Un article d'A. Mayayo a El Periódico. * Àmplia informació a La Vanguardia. * Un article de J. M. Pasqual a El Punt. * Paupèrrima informació a l'Avui. * Diverses notes al Diario de Tarragona. 3 de setembre de 2003 * L'editorial d'El Periódico, "Serrano Suñer i la veritat". * Opinió d'historiadors al Diario de Tarragona. * Una carta dels germans Borràs no publicada al Diario de Tarragona * Una pàgina especial de Vilaweb sobre Castelló i Serrano Súñer. L'Ajuntament de Gandesa retira el nom del carrer del nazi Serrano Súñer, creador de l'oficina que constituí l'arxiu de Salamanca
Dimarts 1 d'abril del 2003 va ser un dia històric per a la ciutat de Gandesa (capital de Terra Alta), per a Catalunya i per a tots els demòcrates del món.
El Ple Municipal de l'Ajuntament de Gandesa, capital de la Terra Alta, que començà dilluns 31 de març a quarts de deu de la nit, va aprovar al voltant de tres quarts d'una de la matinada de l'endemà per una ajustadíssima majoria la restitució del nom històric del carrer de Miravet, que li fou manllevat l'any 1979 en ser rebatejat pel Consistori d'aleshores, essent alcalde Joaquim Jardí, de CDC, com a carrer de "Ramon Serrano i Sunyer".
Ramon Serrano Súñer (Cartagena, 1901), "cuñadísimo" de Franco, ministre de Governació i d'Afers Exteriors de la Dictadura franquista i nazi declarat, és, als seus 101 anys, el principal responsable de l'assassinat del president màrtir Lluís Companys i de milers de catalans als camps d'extermini dels alemanys, amic d'Himmler, Hitler i Mussolini, creador de la "División Azul" i també de la nefasta "Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos", sinistra oficina que amb diversos noms persistí fins els anys setantes del segle XX i que és a l'origen de l'espoli documental que ha donat lloc al tristament famós "Arxivo de la Guerra Civil" de Salamanca (Espanya).
A proposta de l'únic regidor d'Unió Gandesana (UG) Joaquim Lluís, s'ha aprovat la restitució del nom del carrer de Miravet amb els 3 vots favorables de l'alcalde Miquel Aubà i el seu Grup (Federació d'Independents de Catalunya), i el de l'unic regidor del PSC Santiago Sabaté. El Grup del PP amb Josep Rodríguez al davant (2 regidors) ha votat en contra. Per últim, Ruana i el Grup Municipal de CiU (4 regidors) s'han abstingut al.legant, per a justificar aquesta presa de posició, que "el 1979 el canvi de nom s'aprovà per unanimitat" i que "no s'ha fet una consulta popular als veïns del carrer". Aquesta actitud dels regidors de CiU és totalment contradictòria amb la línia actual que sembla defensar aquesta federació. En aquest sentit, fonts de l'organització consultades preveuen algun tipus de recriminació cap als regidors gandesans de CiU.
Malgrat la justesa de la votació, la Comissió de la Dignitat es congratula que per fi s'hagi posat fi a una situació vergonyant que persistia des dels temps dictatorials i que es refermà en democràcia, i ha felicitat a totes i a tots els gandesans.
La Comissió de la Dignitat ha anunciat que el proper mes de maig es presentarà a la capital de la Terra Alta, atès que fa unes setmanes el Consistori de Gandesa aprovà la moció de reclamacó, igual que han fet altres 230 ajuntaments del Principat de Catalunya i del País Valencià, de la documentació espoliada per l'exèrcit franquista i que roman segrestada a Salamanca.L'Ajuntament "democràtic" de Gandesa tenia un carrer
dedicat al criminal de guerra nazi Ramon Serrano SúñerHo ha negat diverses vegades i fins i tot es va querellar contra un dels autors que el van assenyalar com a responsable directe del crim la detenció, empresonament, tortura i assassinat del president Lluís Companys, com ja han fet d'altres historiadors amb documents i testimonis irrefutables. Ramon Serrano Súñer, el "cuñadísimo", encara és viu i tenia un carrer dedicat per l'Ajuntament de Gandesa, gràcies a la democràtica CiU, que el 1979 ho va aprovar en un Ple Municipal i que suara, al 2003, s'ha abstingut (!) en la votació que restitueix el nom del carrer de Miravet.
L'estiu de 1979 l'ajuntament democràtic i convergent d'aquesta vila, capital de la Terra Alta, va decidir canviar el rètol del carrer de Miravet, ja datat a principis de segle, pel de Serrano Súñer, i fins i tot li va recatalanitzar el nom. Cinc anys després, el 1984, el mateix ajuntament "democràtic" va accedir a la petició de l'antic ministre de Governació, d'Afers Estrangers i cap de Falange perquè fes de pregoner de les festes del poble. Pitjor ignomínia, pitjor insult i provocació no es podia vessar contra qui va ser una de les seves víctimes: en Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya.
Serrano Súñer -101 anys, amb domicilis a Marbella, Gandesa, Madrid i Barcelona-, que es va fer canviar el segon cognom, Sunyer (dels Sunyer de Gandesa), i se'l va castellanitzar a Súñer ja durant la seva joventut, ha estat assenyalat per diversos autors, entre els quals Josep Benet, Lluís Crusellas, Joan Llarch o el mateix Josep M. Figueres (encara que aquest darrer en parla com una peça més dins l'engranatge repressiu) com l'artífex de la detenció el 13 d'agost de 1940, per part de la policia militar alemanya- i no pas per la Gestapo, com s'ha dit erròniament en més d'una ocasió-, del president Companys i del seu trasllat de la Santé de París a la direcció general de Seguretat de la Puerta del Sol a Madrid, on va ser torturat i exhibit a la befa dels espanyolistes. Els documents que definitivament demostrarien la seva inducció directa al crim encara no han estat exhumats del tot, però el 1977 algú ja es va encarregar de fer cremar importants arxius de la Junta de Falange, entre els quals es trobaven els informes del comissari Urraca Rendueles sobre la situació de Companys a França.
En una ocasió Serrano Súñer fins i tot es va querellar contra l'escriptor José Luis Vilallonga Cabeza de Vaca, el qual va afirmar en un article publicat a "Interviu" el 3 de novembre de 1977 que Serrano Súñer havia estat el veritable instigador del crim contra Lluís Companys.
El qui va ser el "cuñadísimo" (estava casat amb Ramona Polo, germana de la dona de Franco), va ser recentment notícia ja que el seu nom apareixia en un llistat de titulars de comptes "adormits" en bancs suïssos des del final de la segona guerra mundial que va ser publicat en més de 60 diaris d'arreu del món. Tant ell com uns quants membres de la seva família apareixen en aquestes llistes com a apoderats de comptes oberts a Suïssa que no han estat reclamats des de 1945, els fons dels quals s'ha dit que provenien de l'espoliació que van fer els nazis al poble jueu o de la que van fer els "ustachi", el moviment croata nazi patrocinat per Hitler, que va lliurar 200 milions de francs suïssos en or al Vaticà, un diner que després seria trames, segons fonts dels Arxius Nacionals dels Estats Units, a Espanya i a l'Argentina. No endebades, i això sí que esta provat, el Govern nazi va donar a Franco més de dues-centes tones de material religiós espoliat als polonesos perquè servis per guarnir les malmeses esglésies espanyoles.
Que fins avui un carrer de Catalunya hagi dut el nom d'un individu que hauria de ser jutjat a nivell internacional per crims de guerra, que durant anys es va passejar per Gandesa amb el Mercedes blindat que li havien regalat els nazis alemanys, que va ser com s'ha demostrat un dels impulsors de la patètica División Azul, que durant anys i panys ha promogut els funerals en record d'Hitler i Mussolini i tots els "caídos", etc., és un senyal clar de fins a quin punt alguns "demòcrates" només ho són per tacar la memòria dels catalans.
Algú s'imagina un carrer de qualsevol ciutat de l'Europa dedicat a Adolf Hitler durant 24 anys, com ha passat a Gandesa?
AMUNTSerrano Súñer/Companys: camins introbables
Ramón Serrano Suñer (RSS) és nat a Cartagena el 12 de setembre de 1901. Estudia el batxillerat a l'Institut de Castelló de la Plana i fa carrera de Dret a Madrid. Advocat de l'Estat, especialitzat en Dret Patrimonial. A començaments de la seva trajectòria política té contactes amb la CEDA (confederacion española de derechas autonomas). És, amb José Antonio, un dels activistes de la FUE (federacion universitaria española, provinent de l'antiga UNE, union nacional de estudiantes). Despres d'un any d'estada a Roma (amb una beca d'ampliació d'estudis), es passara decididament al camp feixista.
L'amic de Goebbels
En esclatar la guerra civil espanyola és. detingut pels republicans a Madrid, però aconsegueix passar al bàndol franquista per mediació de Gregorio Marañon, que el fa internar en una clinica i facilita la seva fugida a Salamanca. L'octubre de 1936 Franco obte el poder total. A principis de 1937, RSS ja es el "cuñadísimo". Al llarg de cinc anys des del març de 1937 fins el juny de 1942 serà el principal conseller i col.laborador del "general felón", que el va nomenar, primer, ministre de la Governació i, mes tard, d'Assumples Exteriors (anys 1940 a 1942). Durant un llarg període detentarà tant poder com el propi Franco, i, en certa època auge de les victòries alemanyes a la segona guerra mundial, més i tot.
Ramón Serrano Súñer és el classic anticatalà per excel.lència: al llarg de la seva vida ha alimentat, com tots els espanyolistes, un odi visceral a Catalunya. Tot i que va fer de jovenet llargues estades estiuenques a Gandesa, mai, en cap moment de la seva meteòrica carrera política, no va moure un sol dit per alleugir les mancances i necessitats dels gandesans. És l'home que durant la seva època de mandarí del franquisme llença els més rabiosos anatemes contra Catalunya i els catalans. La seva petulància i el seu tarannà aspre i despectiu, la seva permanent col.laboracio amb els prohoms del feixisme i del nazisme imperants a Europa i la privilegiada situació de què gaudia al costat del "caudillo", li porten molts meldecaps i antipaties per part d'alts personatges ds l'església, dels camps falangista i monàrquic, dels carlins i de molts caps de l'exèrcit franquista. Entre tols plegats aconseguiran de fer-lo caure en desgràcia als ulls de Franco, que acomiada el seu "valido" i el posterga a l'ombra en declinar la sort dels fins aleshores victoriosos exèrcits alemanys. No vol admetre que fou un dels impuisors de la "Division Azul" i del cèlebre discurs de Franco entorn del "millon de bayonetas"; no vol recordar que mantingué fins gairebe el final del Tercer Reich una estreta amistat amb els caps del nazisme, molt especialment amb Goebbels, que li regalà un Mercedes blindat, la negra silueta del qual podia veure's encara no fa gaire pels carrers de Gandesa el parell de dies de cada estiu que el "senyor" Súñer acudia amb la familia a fer-se veure i obrir el seu casalot adquirit durant la postguerra on el visitant, astorat, encara pot admirar les bandes de la "Division Azul" en lloc visible.
Cal recordar, també, que RSS ha estat durant més de trenta anys, el promotor dels funerals que anualment s'han celebrat a Madrid per les ànimes (!) de Hitier, de Mussolinl i de tots els "caídos" pels gloriosos "ideals" feixistes i nazis.Algunes "perles" sobre RSS
Les faltes de Franco i SS
Segons els propis historiadors franquistes, Franco, en les set línies del "parte" de la Victoria a Burgos, hi va fer nou faltes d'ortografia, segons que es pot comprovar en el manuscrit original que es conserva al Museo del Ejército, abans que l'esmenés Serrano Súñer.La dona de RSS
Genoveva de Hoyos y Martínez de Irujo, nascuda el 13-V-1945 a Madrid es va casar amb Ramón Serrano Suñer y Polo, fill de RSS, però el seu "gran" amor va ser un altre: Carmen Díez de Rivera. Aquesta dona, cap de gabinet d'Adolfo Suárez en els moments crucials del trasnfranquisme, era la filla il·legítima de Ramón Serrano Súñer amb la marquesa de Llanzol. El gran trauma de la vida d'aquesta dona va ser assabentar-se'n quan ja havia iniciat una relació amorosa amb el seu germanastre Ramón Serrano Súñer y Polo. Ho explica la periodista Ana Romero a "Historia de Carmen" (Planeta), llibre redactat amb la complicitat de la política, morta el novembre de 1999.L'opinió de SS sobre Barcelona
Serrano Súñer deia pocs dies després d'ocupar Barcelona: "La entusiasta acogida que la población ha hecho a nuestras tropas no debe ilusionarnos. La población cuya conducta he podido examinar personalmente, está enferma política y moralmente. Barcelona será tratado por nosotros, por consiguiente, al principio, como a un enfermo" .Radio Intercontinental
La Inter, Radio Intercontinental, o Compañía de Radio Intercontinental, que és el seu nom veritable, va ser l'única concessió particular radiofònica que es va fer durant el mandat del dictador Franco l'any 1946. El seu president va ser Valentín Ruiz Senén, però l'accionariat estava en mans de de la familia Serrano Súñer.
Té una sola emissora, a Madrid. En temps passats les emissores d'Andorra, Còrdova, Linares, Ontinyent (totes avui associades a la SER) i Radio Miramar de Barcelona (COPE Miramar) van ser part de la cadena.
La familia Serrano Súñer va adquirir a l'Estat el 25% que aquest posseïa a Radio Intercontinental.Joan Peiró i SS
Amb l'ocupació de Catalunya per l'exèrcit franquista, que difongué arreu el cartell prou significatiu que deia "¡Ha llegado España!", Joan Peiró, igual que milers i milers de catalans, s'exilià a França, des d'on ocupà el càrrec de Conseller de la JAR (Junta d'Ajuda als Refugiats Espanyols). La seva ordre de captura estava ja donada. I així, detingut per la policia francesa del règim de Vichy, fou entregat a la Gestapo, que l'empresonà a Trevéris (Alemanya). Reclamat pel ministre franquista d'Afers Estrangers, R. Serrano Súñer, fou entregat a les autoritats militars franquistes el 17 de febrer del 1941, data en la qual entrà a l'Estat espanyol.
Responsable de la detenció de Companys
Serrano Súñer ha estat assenyalat per diversos autors, entre els quals Josep Benet, Lluís Crusellas, Joan Llarch, Matthieu Séguéla o Josep M. Figueres com l'artífex de la detenció el 13 d'agost de 1940 per part de la policia militar alemanya del president Companys i del seu trasllat de la Santé de París a la direcció general de Seguretat de la Puerta del Sol a Madrid, on va exhibit a la befa dels espanyolistes. Els documents que definitivament demostrarien la seva inducció directa al crim encara no han estat exhumats del tot, però el 1977 algú ja es va encarregar de fer cremar importants arxius de la Junta de Falange, entre els quals es trobaven els informes del comissari Urraca Rendueles sobre la situació de Companys a França.
AMUNTEl militar Marcelino Ulibarri va dirigir l'espoliació dels papers de Salamanca. Ulibarri era el cap de la Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos, creada el 26 d'abril de 1938 per un decret del ministre d'Interior, Ramón Serrano Súñer, que avui, amb 101 anys, deu ser l'únic supervivent d'aquella "operació" d'espoliació amb fins repressius perfectament planificada, la prova és que només entrar a Catalunya, van començar a confiscar papers a Tarragona i Lleida.
La Comissió de la Dignitat s'encarrega de portar a terme el retorn d'aquest arxius incautats, actualment segrestats a l'Archivo General de la Guerra Civil, amb seu a Salamanca.
AMUNTEl matí del 15 d'octubre del 2000, a la mateixa hora però seixanta anys després en què caigué abatut per les bales de l'exèrcit espanyol el president de Catalunya en Lluís Companys Jover, un grup de ciutadans de Gandesa, capital de Terra Alta, farts de suportar la vergonya de ser aquesta la única ciutat d'Europa amb un carrer dedicat a un nazi, van tractar de restituir el nom del dit carrer amb dues plaques amb la inscripció «Carrer de Miravet».
Aquesta acció, iniciativa de la secció local d'Esquerra Republicana de Catalunya i que tenia el suport de força convilatans, va ser només l'inici d'una restitució esperada des de feia més de setze anys, a l'espera que l'actual Consistori aprovés en un Ple municipal el retorn del nom actualment dedicat al nazi «Ramon Serrano Súñer». L'aprovació es va produir, finalment, el 1r d'abril de 2003, en curiosa coincidència amb la desfilada de la "Victoria" franquista pels carrers de Barcelona l'1 d'abril de 1939.
Aquest carrer, que de sempre s'havia conegut amb el nom de Miravet, fou rebatejat amb el nom actual amb l'excusa que la mare de Serrano era de Gandesa. Però, tal com denunciava a la premsa Enric Borràs Cubells des de Gandesa, el 24 d'agost de 1984, l'Ajuntament «democràtic» d'aleshores, amb majoria de CiU, ratificà el nom franquista del carrer i, a més a més, convidà Ramon Serrano Súñer (RSS) a fer el pregó de les festes d'aquell any i el nomenà fill «predilecte» de la ciutat.
Els qui hem vist com RSS venia a Gandesa amb el mateix cotxe blindat que Hitler li va regalar, i sabent que aquest anticatalà furibund, com a ministre d'Afers Exteriors del Govern espanyol va ser el màxim responsable de l'extradició i afusellament del nostre president -i de l'internament en camps d'extermin dels milers i milers de catalans presoners dels nazis-, mai no vam entendre que «democràticament» es fes befa dels nostres morts i perseguits.
Per aquest motiu, un grup de militants d'Esquerra Republicana de Catalunya i d'associats d'Alternativa Verda van procedir el matí d'aquell diumenge a col·locar damunt de les plaques amb el nom de Ramon Serrano Súñer (RSS) unes altres amb el nom de "Carrer de Miravet" tal com es deia abans, setze anys després que un consistori "democràtic", comanat per CiU, decidís homenatjar el filonazi RSS convidant-lo a fer el pregó de les festes d'aquell any 1984.
Aquesta acció es va inscriure en l'inici de la campanya "Restitutïm els nostres noms. Prou impunitat" i va rebre el suport, entre d'altres, de Joan Colom, vicepresident del Parlament Europeu, i Gorka Knörr, actual vicepresident del Parlament Basc i secretari general dEusko Alkartasuna, a més de les formacions polítiques ja esmentades. Joaquim Fontoba, portaveu de la campanya i cap de la secció local de Gandesa i de la Terra Alta d'ERC, va declarar que l'acció empresa només era "l'inici d'una restitució esperada des de fa més de setze anys, amb el desig que l'actual consistori aprovi en un proper ple municipal el retorn del nom fins ara dedicat al nazi Ramon Serrano Súñer".
Les plaques es van col·locar a banda i banda del carrer i davant el número 4 del carrer de Miravet on hi ha el casalot dels Sunyer, es va instal·lar un plafó informatiu de l'acte reivindicatiu.
Entre els presents també es trobava l'editor Enric Borràs, fill del gandesà Enric Borràs i Cubells (1920-1985) capità de l'Exèrcit Popular diverses vegades represaliat pel franquisme, que va ser el primer que l'agost de 1984 va gosar denunciar la decisió "democràtica" de l'Ajuntament terraltanenc al diari Avui (24-08-1984). Per aquest motiu, tots els presents van fer una ofrena floral a la tomba d'EBC, amb què volien simbolitzar l'homenatge a tots els morts i perseguits per la Dictadura.
AMUNT"EI senyor Ramon Serrano Súñer farà el pregó de les festes majors de Gandesa". Aquesta és la notícia escarida, per bé que increïble, que s'ha donat aquests dies per diversos mitjans de comunicació, entre els quals el mateix AVUI.
De primer, ens ho hem pres a tall de broma, per si fos una d'aquelles serps periodístiques d'estiu. Després, davant la insistència de les notes de premsa, ens ha semblat per uns moments que fèiem un viatge als anys quaranta a través del túnel del temps. Aquells anys en què RSS, el "cuñadísimo'', fou ministre de la Governació de Franco i cooperà en la detenció a París del president Lluís Companys pels seus amics de la Gestapo i el posterior afusellament al castell de Montjuïc; anys en què fou també ministre d'Afers Estrangers i va regir durant un temps els destins de la seva Espanya, detenint gairebé més poder que el seu mateix cunyat. Nazi declarat que després, quan caigué en "desgràcia" continuài i continua assistint als funerals que se celebren a Madrid per les ànimes (!) dels seus grans amics Hitler i Mussolini
Aquest home, que durant més de quaranta anys de la seva vida no va posar els peus a Gandesa, el poble de la seva mare (una Sunyer); on va passar algun estiu de la seva infantesa; aquest home, diem, que no va moure ni un soi dit quan tenia tot el poder a les seves mans per tal d'alleugerir els greus problemes i mancances que patia Gandesa; aquest espanyolista, germanòfil furibund, anticatalà fins al moll de l'os, pretén el consistori de Gandesa que ens faci el pregó de les testes majors... Increïble! Inaudit!
Per què?, de qui es volen rifar els senyors del consistori'? D'ells mateixos, o bé dels ciutadans que en mala hora els han votat i que paguen els seus impostos? Que pinten en aquesta mena de befa els gandesans, i qui els ha consultats per a dur a terme un disbarat com aquest?
Exigim, doncs, un mínim de seny, i ens atreviríem a dir de patriotisme. Que se'n torni el .senvor RSS al Madrid dels seus amors, que continuï enyorant el poder i essent tan nazi com li sembli, i que deixi tranquils els gandesans. I els senyors de l'Ajuntament que sàpiguen comportar-se d'una vegada com a demòcrates i com a catalans; que llegeixin una mica més per tal de recuperar la memòria històrica i que mai més no intentin que els gandesans democrates i per tant honestos puguem avergonyir-nos de ser-ho.
Enric Borràs i Cubells (Gandesa, Terra Alta).Avui / 24 d'agost de 1984
AMUNTVINCLES D'INTERÈS
Gandesa.Associació Amical de Mauthausen.
Una entrevista amb Joan Escué, represaliat a Dachau gràcies a RSS.
Comissió de la Dignitat.
Sobre RSS i la seva filla il·legítima.
Sobre els comptes nazis de RSS.
Sobre el carrer de MIravet.
Sobre la demanda contra RSS per criminal de guerra.
AMUNT
© 2003 catalunya@catalans.cc